16.7.08

DESPEDIDA

Vull anunciar que desde el dia d'avui deixo de ser el Coordinador de bàsquet en cadira de rodes de la FCEMF.

Desprès de 8 anys al front d'aquesta enorme experiència, vull agrair a tots els companys de feina, a tots els tècnics i jugadors el recolçament que he tingut, ja que sense ells no haguès estat possible desenvolupar la meva tasca.

Quan vaig entrar nomès hi havia la Selecció Absoluta, i desprès de 8 anys deixo la Coordinació amb les 3 Seleccions Catalanes : Absoluta, Sub-22 i Femenina.

Tambè hem sento orgullós de la tasca feta amb la Lliga Catalana, ja que desde fa 3 anys tenim el recolçament de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, fent les retransmisions d'una de les semifinals i la gran final, des d'aqui, agraïment total en els col.laboradors de la Xarxa.

Hem pogut aconseguir tenir per primera vegada una escola de nens i nenes, espero que pogui seguir endavant amb el recolçament de totes les persones que segueixin la meva tasca feta fins ara.

Estic molt orgullós d'haver posat al front de l'escola en el Quimet Nebot ja que ha estat un dels puntals d'aquest projecte tan maco i ambiciós alhora, i per suposat a la Fundació J. Cruyff ja que degut al seu recolçament ha fet possible aquest somni.

Tambè vull donar les gràcies públicament al Serafin Mampel, per estar al meu costat aquests últims anys i ajudar-me a tirar endavant amb els projectes que anavem fent desde la Comisió de bàsquet.

Haig de fer extensible aquest agraïment al Ramón Gisbert que sempre ha estat al meu costat, quan vem començar amb la Selecció Sub-22 i la femenina, tant es així que a partir d'aquesta temporada entro de Director Tècnic del seu club el Unes St. Feliu de Llobregat i dins de la Junta Directiva, per intentar, fer més gran aquest club.

En definitiva, vull donar les gràcies a tota les persones que han estat al meu costat i que m'han ajudat a fer possible que aquesta feina fos molt existosa i entranyable per part meva.

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM

2 Comments:

At 5:36 p. m., Anonymous Anónimo said...

quina llàstima, ja que et conec perfectament i se que et costa pendre aquesta decisio, pero espero que et vagi be a la teva nova experiencia profesional

 
At 11:50 a. m., Anonymous Anónimo said...

la veritat es que hem fa pena que ho deixis, sempre sabrem que no ho has fet perque volguessis sino perque t'han obligat desde la propia fede. Sabem que dins de la fede cadasqu fa el que vol i persones com tu fan falta pero esta clar que els hi dones massa feina.
Anim per la nova tasca

 

Publicar un comentario

<< Home